-->
Els vostres ulls sovint encadenats,
furgant en els indrets
mes recondits.
El vostre so entrellaçat de constància i esforç,
construint:
harmonies de vertigen impossible,
que duen alhora al cim i a l’abisme.
destruint:
l’amargor qual verí que algun cop ha arrelat
quan la boira enterboleix el paisatge
interior.
Sempre conscients.
El vostre somriure i rialla,
a cops salvatge, d’altres amagada
desgranant conviccions en lenta cascada
que no sembla cloure.
Un viatge per la corba dels pensaments,
pel pendent de les paraules,
i per l’apreciada foscor poblada del no saber encara
..... tot cercant.
Les vostres mans incansables i ansioses,
recorren i exploren
cercant constantment el moment,
l’instant on es tornen invisibles,
es clouen els ulls i el que estava amagat ressorgeix.
L’instant que es repeteix.
Els vostres cabells llargs i revoltats
que emmarquen rostres llargament desitjats
que amaguen rostres que no es volen mostrar,
que onegen el rostre de l’anima amb l’esperit del vent.
Cabells llargs i a cops entrellaçats
Ulls, so, somriure i rialla, mans, cabells,....
Estripant el silenci superficial que vesa de rumors incoherents,
per,
submergir-se netament en el SILENCI,
vetllant amb esforç aquest SILENCI,
honorant llargament al SILENCI.
Es vida,
NO, es molt mes que això,
Es MUSICA.
(escrita a juny 2009 i dedicada a una persona sempre molt especial ...........i a un altra que durant un temps ho va voler ser).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada