http://www.youtube.com/watch?v=U8nPCRWsKIQ&feature=related
Aquesta nit surt. A veure si per fi la troba.
Li agrada el negre. Però això es irrellevant. Li agrada l’elegància de l’austeritat en el vestir. Uns pantalons negres combinats amb una samarreta negra d’algun dels seus grups preferits, abric i botes negres. Res de lluentors, cadenes, plataformes. Com a molt una canellera o un collar de punxes discretes. Algun cop uns pantalons amb diverses cremalleres o sivelles metàl·liques. Cabells llargs, ondulats i foscos. Res de tenyits ni metxes ni planxats. La pell nua. Res de pintures blanques, vermelles o negres. Lo seu no es una disfressa de cap de setmana. Es una actitud. Es un plantejament vital.
Per començar, a Tallers. Desprès, sobre la marxa, ja ho decidirà.
Es sent molt diferent dels seus companys d’institut. No ja estèticament, que també. Sap que no passa desapercebut. Encara que n’hi ha alguns, que amb un estil completament diferent criden molt més l’atenció que ell. Ell no es vesteix per cridar l’atenció. Però com que no l’entenen no el creuen. En canvi altres.....
Baixa amb el tren, s’entreté sense presa en les botigues de discos que hi ha al carrer i que li agraden. Sempre troba alguna cosa. Encara que no ho pugui comprar, s’ho passa be. Desprès s’ho baixarà d’Internet. Finalment entra al bar. A veure qui hi ha aquest divendres. Amb alguns hi ha parlat més mitjançant el Photolog, el Facebook i el Messenger, que no pas en persona. I es que n’hi ha que sembla que tinguin un desdoblament de personalitat, estil Dr. Jekyll i Mr. Hyde, son profunds en la distància i absurdament superficials en el directe.
La major part del temps li sembla que parlen de xorrades. I que no aprofiten les experiències ni els desenganys, que en aquesta edat solen ser gairebé sempre amorosos, per aprendre res d’ells mateixos. Ni per canviar actituds. Ni per fer-se cap model sobre rés de rés. Acaben de sortir d’una decepció, amb tot el pack complet: pseudo-depressió, tristor, desengany, etc. i no triguen ni un mes en caure en un altra exactament igual que l’anterior. Que amb tota seguretat els farà acabar de la mateixa manera. A més les poques vegades que ha confiat a un company que hi havia una noia que l’interessava, lo primer que li pregunten es si està bona. I ell aquesta banalització no la suporta.
Li acaben de presentar. Han creuat dues paraules i ella ja ha marxat. La segueix per continuar parlant de forma més reposada a l’altra banda del bar. I de repent ella se li tira a sobre i el comença a besar. No li sembla gens malament.
A l’ institut ja no hi ha ningú que li interessi. Si que ha parlat amb nois i noies companys de curs o d’altres cursos. Però les converses en colla no li agraden, semblen un circ, on la major part del temps es tracta de veure qui la fa o la diu mes grossa per impressionar a la resta. I les converses en un grup reduït, ràpidament el deceben. No vol estar sol, però ningú li aporta res, cap missatge que li faci pensar, cap pensament elaborat de forma pròpia, que li desperti la curiositat per saber més de l’altre. Hi ha bones persones, això si que ho reconeix, que escampen altruisme i generositat al seu voltant. Però quan hi parla, el seu discurs també li sembla estereotipat, limitat, que no li aporta, una pèrdua de temps. Es sent molt sol encara que passi el dia envoltat de gent de la seva edat.
Busquen un racó mes fosc. Al menys es sincera i sap expressar clarament el que vol. Sexe. “Liar-se”. Ell continua buscant una relació profunda no només en aquest àmbit, però com que de moment no la troba, això ja li està bé. Sempre i quan no hi hagi ambigüitat i es manifesti clarament el que es vol, per ell no hi ha problema. El que no suporta es el t’estimo fals que tant abunda.
Es passa el dia fent models i revisant-los. Es extremadament analític. No fuma, no es droga, beu poc. No s’ha tatuat, no porta piercings. Es respecta. Li agrada molt llegir, devora llibres, i la música l’apassiona. Toca i composa febrilment. Escolta amb freqüència els seus grups preferits, i com que te un bon nivell d’anglès s’identifica força amb les lletres que parlen sobre la maldat del mon, la soledat, la incomprensió, la societat, la intolerància, la religió, el racisme, les guerres i la discriminació. Te moltes coses a dir, però encara no ha trobat a qui dir-les. S’adona que a mida que creix es torna menys pacient amb la gent que sent que no val la pena, que per ell son el noranta i molt per cent de la població. Això no vol dir que no ajudi als seus companys, de fet sempre que li demanen ajuda o veu que algú no ha entès alguna cosa a classe, o te problemes amb alguna assignatura, poden comptar amb ell. Senzillament es que sap que cada cop s’ha de guardar més part del seu discurs a dintre, fins al punt que ja li han posat l’etiqueta d’individualista i fins i tot anti-social.
Quina putada. Enmig de la feina s’adona que ella no para de mirar cap a un que també els mira. Es aquest es el motiu de fons, engelosir a un tercer?. Li pregunta. Respon que no surt amb ell, però si que porten un temps “liant-se”, i com que ell alhora es “lia” amb altres, ella també ha volgut experimentar que se sent. Li diu que no es vol sentir utilitzat. Abans de marxar li remarca que no es el mateix el desig sexual que el desig de fotre.
Un bon dia, navegant per internet descobreix que es gòtic. De fet en el poble en que viu, que es lo suficientment petit com per no passar desapercebut, ja li han posat aquesta etiqueta. Resulta que te l’honor de ser EL GOTIC del poble. A vegades li sembla que el poble es com un zoologic que es preocupa de tenir un o una parella de tot. El zoologic ho fa per satisfer les expectatives del públic. El poble, potser per poder dir que es cosmopolita i modern?
Surt fora del bar cap a la plaça. Allí troba alguns coneguts i la fan petar una estona. Llavors la veu passar caminant com un zombie. Ella que normalment sempre saluda, encara que només sigui per que tots puguin admirar el seu nou vestit. Que sempre parla amb bon humor d’una forma exageradament artificial – no es pensi que a ell l’enganya, que la seva historia ve de lluny -. Que sempre va enrotllada amb algú – que l’utilitza – i que no vol reconèixer que te terror a estar sola. Que fins i tot s’ha posat un piercing a la llengua per que li han dit que els dona més morbo.
Llegeix amb interès que son els gòtics i li agrada. Son persones cultes, que llegeixen, que els agrada la música, que no tenen límits imposats per altres, que generen els seus propis models i raonaments sobre la vida, sobre les persones, sobre el mon que els envolta. Que han anat més enllà de les idees i pensaments convencionals de la majoria de la gent. I que com a conseqüència han adquirit una filosofia pessimista en el que es refereix al mon i als seus habitants. Es a més una forma de rebel·lia individual contra l’alienació i el rentat de cervell provocat pels mitjans de comunicació (radio, televisió, premsa, cinema, música) que ens diuen que hem de sentir-nos constantment feliços. En contra del no pensis, ves complint etapes, no et qüestionis res, frueix de la vida. Ja han passat per les fases de por, angunia, i desesperació d’intentar convèncer al mon dels seus errors, i que ja farts s’aïllen i es refugien en una soledat en companyia d’altres com ells.
Abandona el grup i la segueix. Quina merda sembla que porti. Entra al bar i ell hi torna. Dona una ullada i veu la noia d’abans que ara s’està liant amb un altre i el que els observa. Es creuen una mirada d’indiferència. Ella mentre tant s’ha atansat a un grupet on adopta ràpidament el paper de esclava submisa del puto amo que es creu el rei dels vampirs i que gairebé no la mira perque està grapejant a un altra. Quin fàstic!. S’atansa a la barra i demana una cervesa. La beu parlant amb alguns coneguts de certs grups de música que no l’acaben de convèncer però que als altres els apassionen.
I se li obren noves portes. Busca els bars de Barcelona on es reuneixen els gòtics. I allí va amb il·lusió i disposat a trobar-se per primer cop en la vida amb essers semblants a ell, amb qui podrà parlar, compartir, amb qui per fi es podrà entendre.
Ella va al lavabo amb el pesudo-vampir. Triguen molta estona en sortir. Als lavabos molts vegades hi ha cua, i no precisament per pixar. N’hi ha que fan cua dos o tres cops en una nit. Ara que li veu millor la cara no sap si es que se li ha corregut la ratlla negra dels ulls de plorar, o es que ja venia així de desfigurada.
Què troba, superada la primera impressió?
S’acaba la cervesa i quan ja està a punt de marxar, veu que ella torna al lavabo, aquest cop sola. Alguna cosa li diu que s’esperi. Triga molt en sortir amb un somriure altiu als llavis. En passar per la seva vora aquest cop si que el saluda. I torna a enfilar cap al puto amo. Li ensenya el braç on amb una navalla s’acaba de gravar el seu nom. Encara raja sang. Ell l’abraça commogut i li llepa el braç amb delit. La nit es seva. Ell s’oblida de les altres i li prestarà tota la seva atenció. Ha guanyat. Avui.
La fauna: Satànics, Vampirs, Sinistres, Emos, Gotics, Trues, Metaleros, Death, Trash, Nazis, ....... estereotips. Disfresses per cridar l’atenció, molts cops orientades a ser el protagonista de la nit. Discursos falsos, falsa llibertat, mals rotllos, consumisme, marques – no son Adides però no deixen de ser marques- , el sistema dels anti-sistema. Totalitarisme musical, algun guru ha dit quins grups son hiper-mega-trues i t’han d’agradar per força. A més hi ha hiper-mega-trues per nois i hiper-mega-trues per noies, ja que s’accepta que a les noies els puguin agradar alguns grups més melòdics. També hi ha els que van pregonant que son diferents, però van als mateixos llocs i amb la mateixa freqüència que la resta. Van de caça i son prou intel·ligents com per haver elaborat un discurs que funciona.
I els autèntics gòtics, els que pensen i senten com ell, els que son com ha llegit per Internet, on son?.
On s’amaga la noia que ell pot admirar? La que pensa amb
Encara no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada