Ocells

No he pogut triar.

Soc una oreneta, petita, alegre i sorollosa. Viatjo sempre en grups molt grans, a vegades de milers. Mai estic sola.

M’agrada emprendre el vol dos cops l'any per travessar continents i mars. Sense cap por m’enfronto a la tempesta.

El meu vol és ràpid, juganer i agosarat. Sovint sembla caòtic per qui  no sap que menjo al vol, caçant petits insectes sobre tot al capvespre.  Soc fràgil i forta alhora. Encara que el vendaval m’aturi per molt que bateguin les meves ales, encara que mai no m’atreveixi a iniciar el llarg pelegrinatge sola, són les meves forces i la meva voluntat les que em fan arribar al destí que cada any m’aixopluga càlidament.

M’agrada nidar sota els balcons i els teulats de les cases dels pobles. I sortir a passejar al vespre i a fer petar la xerrada tot gronxant-me en les línies de telèfon. Converses damunt d’altres converses.

No he pogut triar.

Soc una gavina blanca amb llargues plomes negres a la punta de les ales. 

Diuen que el meu vol és el més elegant de totes les aus. M’enfronto als corrents d’aire sense por. Encara més, m’agrada volar contra el vent i planejar amb les ales desplegades giravoltant amb un lleuger canvi d’inclinació. Emigro dos cops l’any viatjant sempre en grups petits de quinze o vint companys. No soc gregària, no tinc amics, ens barallem sovint entre nosaltres pel menjar i per aparellar-nos. Soc sorollosa, m’agrada cridar l’atenció i tinc una veu aspre i desagradable.

Sempre visc a prop del mar. Abans ho feia a les roques i a la sorra i m’alimentava de petits peixos quan nedaven a poca profunditat. Però ja fa temps vaig descobrir que és més senzill menjar deixalles a les grans ciutats portuàries. Allà trobo tot el que vull. Una vida fàcil, tot i que menyspreo el que veig i el que m’envolta. Ara visc a teulades i terrats. Encara que les meves plomes s’embrutin, encara que el menjar faci pudor, encara que jo mateixa en faci, encara que ara voli enmig de la contaminació i albirant un trist paisatge.

Abans m’admiraven i vaig ser inspiració per músics, poetes i escriptors, en canvi ara n’hi ha força que  m’anomenen rata voladora argumentant que he traït la meva llibertat i la meva essència . Que pensing el que vulguin, no m’importa; soc oportunista i en trec profit.

No he pogut triar.

Soc un voltor, un au de rapinya i carronyaire. La natura m’ha fet així, no és culpa meva.

No caço, no m’enfronto al perill, tan sols menjo animals morts. Morts per altres que han estat més valents que jo. Espero el meu torn pacientment fins que s’afarten de menjar, ells i les seves cries, i marxen.  Morts per vells o per malalts i ja mig putrefactes.  Ningú s’atansa i aquests son tots meus.  Soc especialment feliç en els països on no enterren els morts, o els cremen però mai prou, i on hi ha guerra i devastació sense temps per recollir despulles.

El meu vol és lent, gairebé sense bategar les ales, i no volo gaire amunt ja que sempre vaig cercant menjar i el meu cos és massa pesat. Tinc bona vista i bon olfacte. Encara que no tinc plomatge al cap per no embrutar-me tant amb la sang i altres fluids quan l’introdueixo dins de les carcasses dels animals grans, el meu cos sempre fa pudor.

Soc solitària i em trobo amb altres companys només a l’hora de menjar. Si les despulles son grans i n’hi ha per totes, no ens barallem. Tot i així he de vigilar, agafar un tros i retirar-me ràpid a menjar-lo, abans que un altra companya em tingui enveja i provi de ferir-me amb el bec o les urpes per arrabassar-me’l.

Sempre tinc gana.

No he pogut triar.

Soc un àguila, la reina de les aus. Soc caçadora, no m’alimento mai d’animals que no hagi mort jo mateixa.

Les meves ales son molt llargues i em permeten volar ben amunt, fins ser un puntet dalt el cel. M’agrada la llibertat i la soledat de les grans altures, on ja no hi ha ningú, des de on la terra es veu petita i insignificant, on no hi ha més soroll que el brogit del vent. On l’aire és net i clar. Soc silenciosa i solitària.

Tots diuen que el meu vol és potent i majestuós, tan quan m’enlairo, com quan planejo. De fet només volo baix quan tinc gana i cerco presa per caçar. Soc veloç quan vull, les meves ungles i el bec esmolats fan que les meves víctimes no se m’escapin gairebé mai.  Frueixo especialment quan caço un altre ocell, la baixada en picat des de gran alçada, l’ensurt quan em veu aparèixer des de dalt, la persecució, la por del que sap que no te res a fer.

M’agrada viure i nidar en penya-segats escarpats. Lluny de tot.  I sols m’agrada volar i viatjar amb la meva parella, a qui soc molt fidel.

I ara tu, que pots triar, quin ocell ets?