Transformació: de persona a bestia

Cada dia fas la rotonda de la plaça Cerdà. Per agafar desprès l’autovia de Castelldefels. Per entrar-hi t’has de posar al carril de l’esquerra. Sempre hi ha cua. I un parell de semàfors molts lents. Avances mica en mica, amb resignació, cedint el pas de tant en quant a algun cotxe que s’ha equivocat de carril i va per la dreta.

Passen uns dies.

Descobreixes que els que van per la dreta tenen molt de morro, fent menys cua que tu, que ja portés uns quants minuts avançant poc a poc, intenten colar-se amb prepotència. Deixes de cedir el pas i t’amorres al cotxe de davant, mirant desafiadorament als que circulen per la dreta amb l’intermitent posat.

Passen uns quants dies més.

Un dia, quan arribes a la rotonda de la plaça Cerdà ja hi ha cua al carril de l’esquerra, decideixes circular pel de la dreta i amb una mica de sort, passar a l’esquerra quan hi hagi un forat. Guanyes com a mínim un semàfor i uns quants minuts. Un cop t’has col·locat a l’esquerra deixes passar algun cotxe encara més agosarat que apura fins el darrer moment per col·locar-se en el carril adequat.

Alguns dies més tard.

Entres ja directament pel carril de la dreta, avançant a tots els que fan cua i t’incorpores bruscament a l’esquerra en el tram final, mirant de forma intimidatòria als que van poc a poc per l’esquerra. T’amorres al cotxe de davant i mirant desafiadorament als de la dreta no cedeixes el pas a cap altre, que com tu intenta guanyar terreny per la dreta.

I ja està. T’has convertit en una bestia.

Tot plegat han passat pocs dies.

I així amb tot.