No
he pogut triar.
Soc
una oreneta, petita, alegre i sorollosa. Viatjo sempre en grups molt grans, a
vegades de milers. Mai estic sola.
M’agrada
emprendre el vol dos cops l'any per travessar continents i mars. Sense cap por
m’enfronto a la tempesta.
El
meu vol és ràpid, juganer i agosarat. Sovint sembla caòtic per qui no sap que menjo al vol, caçant petits
insectes sobre tot al capvespre. Soc
fràgil i forta alhora. Encara que el vendaval m’aturi per molt que bateguin les
meves ales, encara que mai no m’atreveixi a iniciar el llarg pelegrinatge sola,
són les meves forces i la meva voluntat les que em fan arribar al destí que
cada any m’aixopluga càlidament.
M’agrada
nidar sota els balcons i els teulats de les cases dels pobles. I sortir a
passejar al vespre i a fer petar la xerrada tot gronxant-me en les línies de
telèfon. Converses damunt d’altres converses.
No
he pogut triar.
Soc
una gavina blanca amb llargues plomes negres a la punta de les ales.
Diuen
que el meu vol és el més elegant de totes les aus. M’enfronto als corrents
d’aire sense por. Encara més, m’agrada volar contra el vent i planejar amb les
ales desplegades giravoltant amb un lleuger canvi d’inclinació. Emigro dos cops
l’any viatjant sempre en grups petits de quinze o vint companys. No soc
gregària, no tinc amics, ens barallem sovint entre nosaltres pel menjar i per
aparellar-nos. Soc sorollosa, m’agrada cridar l’atenció i tinc una veu aspre i
desagradable.
Sempre
visc a prop del mar. Abans ho feia a les roques i a la sorra i m’alimentava de
petits peixos quan nedaven a poca profunditat. Però ja fa temps vaig descobrir que és més
senzill menjar deixalles a les grans ciutats portuàries. Allà trobo tot el que
vull. Una vida fàcil, tot i que menyspreo el que veig i el que m’envolta. Ara
visc a teulades i terrats. Encara que les meves plomes s’embrutin, encara que el
menjar faci pudor, encara que jo mateixa en faci, encara que ara voli enmig de
la contaminació i albirant un trist paisatge.
Abans
m’admiraven i vaig ser inspiració per músics, poetes i escriptors, en canvi ara n’hi ha
força que m’anomenen rata voladora argumentant que he traït la meva llibertat i la meva essència . Que pensing el que vulguin, no m’importa; soc
oportunista i en trec profit.
No
he pogut triar.
Soc
un voltor, un au de rapinya i carronyaire. La natura m’ha fet així, no és culpa
meva.
No
caço, no m’enfronto al perill, tan sols menjo animals morts. Morts per altres
que han estat més valents que jo. Espero el meu torn pacientment fins que
s’afarten de menjar, ells i les seves cries, i marxen. Morts per vells o per malalts i ja mig
putrefactes. Ningú s’atansa i aquests
son tots meus. Soc especialment feliç en
els països on no enterren els morts, o els cremen però mai prou, i on hi ha
guerra i devastació sense temps per recollir despulles.
El
meu vol és lent, gairebé sense bategar les ales, i no volo gaire amunt ja que
sempre vaig cercant menjar i el meu cos és massa pesat. Tinc bona vista i bon
olfacte. Encara que no tinc plomatge al cap per no embrutar-me tant amb la sang
i altres fluids quan l’introdueixo dins de les carcasses dels animals grans, el
meu cos sempre fa pudor.
Soc
solitària i em trobo amb altres companys només a l’hora de menjar. Si les
despulles son grans i n’hi ha per totes, no ens barallem. Tot i així he de
vigilar, agafar un tros i retirar-me ràpid a menjar-lo, abans que un altra
companya em tingui enveja i provi de ferir-me amb el bec o les urpes per
arrabassar-me’l.
Sempre
tinc gana.
No
he pogut triar.
Soc
un àguila, la reina de les aus. Soc caçadora, no m’alimento mai d’animals que
no hagi mort jo mateixa.
Les
meves ales son molt llargues i em permeten volar ben amunt, fins ser un puntet
dalt el cel. M’agrada la llibertat i la soledat de les grans altures, on ja no
hi ha ningú, des de on la terra es veu petita i insignificant, on no hi ha més
soroll que el brogit del vent. On l’aire és net i clar. Soc silenciosa i
solitària.
Tots
diuen que el meu vol és potent i majestuós, tan quan m’enlairo, com quan
planejo. De fet només volo baix quan tinc gana i cerco presa per caçar. Soc
veloç quan vull, les meves ungles i el bec esmolats fan que les meves víctimes no
se m’escapin gairebé mai. Frueixo
especialment quan caço un altre ocell, la baixada en picat des de gran alçada, l’ensurt
quan em veu aparèixer des de dalt, la persecució, la por del que sap que no te
res a fer.
M’agrada
viure i nidar en penya-segats escarpats. Lluny de tot. I sols m’agrada volar i viatjar amb la meva
parella, a qui soc molt fidel.
I
ara tu, que pots triar, quin ocell ets?
