Net Finder

Ahir

He estat una llarga temporada sortint de casa sols per motius molt concrets.

Tinc gairebé tot el que vull a l’ordinador. Em connecto i apareixen els amics que també viuen dins la xarxa. I s’obre un mon inabastable de desconeguts per explorar començant pels amics dels meus amics.

Un cop m’he definit indicant les meves preferències en quant a música, cine, llibres, i grups als que m’he subscrit, l’ordinador em suggereix com a possibles nous contactes tots aquells amb qui hi ha coincidències. Intercanviem missatges i pensaments curts de forma molt còmoda. Alguns d’ells son prefabricats i tan sols he de dir que m’agraden. Automàticament quedo connectat a tots els que també han manifestat que subscriuen aquella idea. Em fan regals virtuals, trien dormir amb mi remotament, fins i tot tenir relacions sexuals, rebo l’horòscop, les previsions del tarot, em conviden a fer enquestes, participo de bromes i concursos, miro alguns dels vídeos que em recomanen, participo en subhastes de sexe virtual, em diuen qui ha pensat en mi, a qui li agrada la meva darrera entrada o la meva foto, qui esta molt enfadat, qui te ganes de sexe, i un llarg etcètera que no s’acaba mai. Tinc més de 1000 amics i encara que trigo temps, estic al dia de tot el que els passa.

M’atreu aquesta finestra oberta a infinites possibilitats. Puc mantenir diverses converses a l’hora, cosa que en directe seria impossible. Per descomptat tinc una zona privada on m’enduc aquelles que veig que poden anar a més. Seducció telemàtica. Amb nois no m’importa, però amb noies només inicio converses si tenen la foto penjada i físicament m’atrauen.

Es millor que sortir al carrer, al bar o a la plaça a veure qui trobo. De fet ara sols hi vaig si ja he quedat amb algú que m’interessa i en qui veig possibilitats de passar una bona nit. Inquietud que em ve de gust explorar.

Que consti que a mi m’agrada sortir.....però és que ara és la hòstia, vaig al carrer amb part de la feina feta.

I els pocs cops que no és així, quan estic al bar o parlant a la plaça i veig passar nois i noies desconeguts, sempre penso amb un punt de curiositat i emoció: potser amb algun d’aquests hi he parlat des de l’ordinador i ara no el reconec per la foto.

Es cert que es perd força informació, no veig la cara ni les expressions del meu interlocutor, no puc sentir els matisos de la seva veu, ni la seva entonació, tret que ens passem al skype, cosa que habitualment no faig. Ni ells de mi. Però qui ha dit que això és un inconvenient! En molts casos és una avantatge, no m’interessa ser absolutament sincer, no m’interessa donar tantes dades. I com diuen alguns, es pot interpretar com part del misteri de la seducció.

Avui

Però des de avui tot ha canviat radicalment. Per fi m’he comprat la samarreta Net Finder. L’evolució definitiva de les xarxes socials.

Surto a passejar amb la meva samarreta Net Finder. Entro al bar i mentre prenc una cervesa tranquil·lament escoltant la música o parlant amb algú, ella treballa per mi. Admet dos modes: el col·laboratiu i el no col·laboratiu. Amb el segon triga força més i gasta més bateria però és capaç de trobar més dades.

Abans cercava amb la mirada alguna noia que m’atragués. I si veia la oportunitat de parlar-hi em dirigia cap a ella i iniciàvem una conversa. Segons com evolucionava l’intercanvi, valia la pena continuar o ràpidament decidia que era millor no perdre el temps i aprofitar la nit buscant-ne un altra.

Ara la meva samarreta fa el primer triatge. Amb el seu potent microprocessador i el dispositiu de comunicacions sense fils detecta en primer lloc si la noia també porta un dispositiu Net Finder. Si és així, son ells els que conversen a distància i silenciosament comparant les nostres aficions i similituds a la xarxa. I em retornen una puntuació de 0 a 100 indicant el percentatge de coincidències. L’he programat perquè si el percentatge és superior al 30% cerqui llavors informació sobre l’estat de la noia en les seves darreres entrades: te parella, ha fet alguna referència a desig o preferències sexuals, etc. Si m’agrada el que em diu, llavors Net Finder projecta en la meva samarreta una de les imatges dels grups de música que ens agraden a tots dos. Quan m’hi atanso vaig sobre segur. I estalvio força temps.

Si no porta Net Finder però la noia m’interessa molt, el dispositiu posa en marxa un petit analitzador d’imatges on compara la foto que acaba de fer de la noia amb les fotos que hi ha a les xarxes socials (restringit l’àmbit a Barcelona i rodalies i a una certa franja d’edat) fins que la troba. Llavors llegeix de la seva plana la informació i comença a buscar coincidències amb la meva. Com que a vegades triga molt, puc ajudar-la una mica atansant-me a la noia i demanant-li com es diu. El micro detecta la seva resposta i afegint el nom a la imatge és capaç de fer la cerca àgilment.

I el millor, només entrar al bar cerca quantes noies porten Net Finder. Llavors les nostres samarretes “es fan amigues” i em retorna projectada la llista i foto d’aquelles amb les que tinc més possibilitats. Si en selecciono un parell, llavors comença l’anàlisi detallat que he esmentat abans.

Tot el que he explicat en l’àmbit d’un bar, funciona en qualsevol lloc, el carrer, un cine, un concert, el metro. És realment fantàstic.

Net Finder. Una samarreta de cotó, negra i anodina, sense cap indicador ni preferència. Entre la  tela porta distribuïda el que anomenaré “la intel·ligència”: un microordinador, un petit projector, bateria, càmera, micros i sensors i un element de transmissió/recepció sense fils. Una veritable joia.

He dissenyat acuradament el meu perfil a la xarxa, i les meves preferències, que el primer cop havia entrat a corre-cuita. Sincerament, ho he fet a fi de maximitzar les probabilitats d’èxit amb el tipus de noia que actualment m’atreu. Potser no tot el que he escrit es cert, però com que ara per ara no busco una relació gaire duradora, tampoc crec que hi hagi temps com per que s’esbrini.

No hi ha cap perill de que em contradigui, ja que Net Finder guarda en la seva memòria la llista de noies amb les que ja m’he liat i amb quina configuració de preferències ho vaig fer. Qui sap, potser en algun moment em convingui recarregar-ne alguna.

Demà

Voldria saber que he de fer. Quina merda d’informació he de posar a la meva plana per que ella em faci cas. Cada cop que intento atansar-m’hi em diu que el seu Net Finder no em posa a la seva llista de coincidències, i que entre ella i jo no hi ha res en comú.

Porta tancada. Porta barrada. Un cop de porta als nassos.

No vol ni tan sols parlar amb mi. Diu que seria una pèrdua de temps. Si em donés una oportunitat segur que ens podríem entendre. Primer son les persones que les màquines li dic. Però res. Ni cas.

Vull rebentar el seu Net Finder.

O bé.

Ja no tinc clar qui soc. M’he dispersat per la xarxa. He diluït la meva persona amb tantes entrades ambigües. Acceptant un nombre tan gran d’amics i tan diferents entre ells. M’agradaria saber qui soc. 

He canviat tant de preferències i de discurs darrerament, que ja no recordo ben bé quines son les meves de debò.

Hauria de fer un “reset” i definir-me de nou. Hauria d’haver guardat a Net Finder la meva configuració base abans de començar a fer tants canvis.

Net Finder

La memòria....... els records...........la intel·ligència...........la persona...............la vida.

Encefalograma? .............................. cada cop més pla.