Durant una època estranya i dolorosa del passat, em vaig sentir pressionada a prendre una decisió.
Quina decisió o en quin sentit? Curiosament això és el que menys importava. Lo important era el fet de decidir. Se m’exigia que decidís. L’argument era que el temps passava. M’hauria agradat poder congelar el temps i de pas a totes les persones de meu entorn, perquè no interferissin, callessin i em deixessin em pau. I a mi què, que el temps passes?
Recordo que intentava sense èxit tenir-ho tot en compte i valorar-ho, lo bo i lo dolent , per agilitzar la decisió. No va funcionar.Recordo que vaig intentar deixar de raonar amb el cervell i vaig raonar sols amb el cor. No va funcionar. Recordo que també vaig intentar deixar el cor a banda i raonar sols amb el cervell. Res de res. Després vaig deixar de raonar i vaig intentar sentir. Sentir amb el cor, sentir amb el cervell, sentir de forma integradora. Un fracàs. Sentia i raonava però res m’ajudava prendre la decisió.Tot era massa confús.
Volia temps, però no hi havia temps, eren altres els que decidien sobre el temps, el temps no era meu. Fins que algú va interpretar que no decidir era en si mateix una forma de decisió. Pensa, pensa, pensa. Raona,raona, raona. Sent, sent, sent. Amb caràcter d’urgència.
De sobte alguna cosa va fer “click” dins el meu cap i van aparèixer els números.
Els números i jo tenim una relació especial des de llavors. Especialment els de les matrícules de cotxe. Veig, per exemple la matricula 3837 i el cap es dispara, no puc evitar-ho. Faig mentalment els dos capicues possibles mantenint invariants les dues primers xifres o les dues últimes: 3883 i 7337. Llavors calculo quina surt més rentable. Per anar de la matrícula original 3837 fins a 3883 hauria d’afegir 46, en canvi per anar de 3837 a7337 sols hauria d’afegir 35. Es a dir, que suposant que volgués fer un capicua la segona opció és millor, més eficient. I sento, relaxada, que he trobat la solució. Ràpida i eficient. Eficient a sant de que? Ni punyetera idea.
Al començament costava conduir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada