Llucià Navarro: mans, ulls, peus

 

De les moltes activitats que organitza el CEB, les que més m’agraden són aquelles en les que surto havent après. Això va succeir dissabte pujant al campanar i visitant el mural pintant per Llucià Navarro dins la capella dedicada a la verge de Montserrat a l’església. Tot gràcies a les explicacions de Javier Clemente (del GREHIC) i a la mirada, curiosa i de detall, del Jordi Dolz, responsable de l’activitat. Van assistir unes trenta persones, entre les que hi havia en Francesc, fill de Llucià i també muralista.

Com vaig aprendre molt, encara que intenti resumir-ho, serà un text llarg.

De fora l’església estant, en Jordi ens mostra que té dues portes laterals a més de la principal. Una és la porta del campaner. Com el campaner havia d’anar diversos cops al dia a tocar les campanes, no es volia que entrés a la part consagrada de l’església on hi havia relíquies i coses de valor. L’altra és la porta del baptisteri, per on entraven els nadons encara no batejats; es veu que no eren dignes d’entrar a la part consagrada de l’església fins no haver rebut el baptisme.

Un cop dins, ens fa fixar-nos en la bellesa i austeritat formal de la decoració, el crist a la creu de formes anguloses, els passos de creu en diferents retaules centrats simètricament entre els arcs que separen les tres naus, etc. I també menciona totes les figures de sants, col·locades recentment i de qualsevol manera, que trenquen l’harmonia del conjunt. De les seves paraules es desprèn que fa  que anys que preparen acuradament aquesta visita. També ens fa fixar-nos en la forma del cartell, realitzat per la dissenyadora gràfica Sílvia Clotet, que representa les estilitzades ales d’un dels àngels  pintats per en Llucià Navarro.

 

En Javier, professor i historiador especialitzat en l’obra de Llucià Navarro i sobre la qual ha publicat un llibre, ens fa tota una classe, amena, sobre l’església, sobre el pintor i sobre l’obra que tenim a Begues.

L’església és va inaugurar el 1962, com explica en Juan Manel Baratech en un treball publicat com una separata a la revista l’Eixarmada de 2011. Comenta que llavors el Sant Cristòfol que presideix l'església, es pensava que era de Subirachs però que el 2022 el Jordi i ell s’hi van poder enfilar per veure si duia una signatura i resulta que és de Puigdollers.

El solar on es construeix l’església va ser cedit per Maria Mas de les Valls Romagosa, menor d’edat, el projecte el va fer el mestre Juan Bautista Serra, 1956, i després hi van col·laborar i fer el seguiment altres arquitectes. El projecte interior de la capella de la verge de Montserrat va ser finançat per Salvador Mas de les Valls. L’església es va finançar mitjançant donacions econòmiques i materials. 

Mirant la documentació trobada a l’Arxiu Diocesà de Barcelona, hi ha 99 documents que parlen de Begues. En un d’ells, de 1958, el mossèn declara en ruïna i sense valor l’església vella, al·legant que la gent no podia contribuir a finançar la construcció de la nova i alhora finançar la restauració de l’antiga. Ja s’havia venut la casa del rector, i probablement volia enrunar l’església vella i vendre el solar per contribuir al pagament de la nova. A l’informe del rector diu que l’església té “escasa utilidad i no tiene valor artístico ni històrico”, i l’arquitecte municipal fa un informe declarant l’estat ruïnós. El bisbat envia l’arquitecte de la diòcesi que fa un informe el 1959 dient que és una “església amb una porta d’entrada notable, amb un airós campanar”, i rebutja que sigui ruïnosa. Es salva el patrimoni. També esmenta un altre document de 1968 on el mossèn demana al bisbe un nou pas de creu que va acabar sent finançat mitjançant donació de Maria de les Valls Romagosa; no s’ha trobat qui és l’autor però es considera una obra innovadora per l’època i que trencava amb l’estil habitual. L’altar és de Jordi Domènech i Sans, conegut per alguns dels vitralls de l’església de les llars Mundet, que formen part del patrimoni.

En Javier explica que ell i la seva dona són fans de Llucià Navarro i han visitat tota l’obra que va fer a Catalunya, però no han visitat les de València, Valladolid, Miami, Puerto Rico, Veneçuela, etc. Els seus vitralls, fets a Catalunya i ja muntats amb formigó, s’exportaven a tot el mon.

Va ser un dels fundadors de Cavall Fort revista per la qual va fer moltes il·lustracions i també va introduir molts altres artistes a col·laborar-hi. Professor i director de l’escola d’arts i oficis de Barcelona.

En acabar la guerra moltes esglésies s’havien de reconstruir i es va genera el debat, sobre repetir el que hi havia o bé innovar. Va influir molt mossèn Camprubí (germà de Joan Capri, el famós “doctor Caparròs”) que va incentivar als seus companys d’estudis a l’escola d’arts, a fer murals, etc. a l’església de Betlem de Barcelona que era la seva parròquia, sota la frase “art nou per un temps nou”. Va costar molt però va aconseguir imposar aquest criteri a Catalunya. Aquestes van ser les primeres pintures de Llucià Navarro a una església. La de Begues, en canvi, és una obra de maduresa dels anys 65-68.

Al mural que hi ha al lateral de la capella dedicada a la verge de Montserrat, s’hi veu representat el papa Pius XII, que no era papa ni quan es va fer l’església ni quan es van fer les pintures. Però és “el papa més montserratí” ja que va fer un discurs preciós sobre la peregrinació d’una delegació de Montserrat i sobre la muntanya, el monestir i la Moreneta. Els personatges de Llucià sempre són forts, amb mans i peus exageradament grans, els peus nus, i els ulls també exageradament grans i oberts. Hi ha un estudiós amb un llibre, un pagès amb una aixada, una família i el món del joc on el nen juga amb un estel i la nena és la que amb les mans esteses fa l’ofrena, l’arbre de la vida, un àngel en vol horitzontal símbol de que acompanya (en comptes d’estar pujant o baixant del cel fent de missatger). Hi ha l’esperit sant, un abat amb el bàcul mirant cap endins, per distingir dels bisbes on el bàcul va mirant cap enfora.  Amb la seva explicació el mural sembla ben bé un altre. Ens ensenya també a mirar els àngels que hi ha a la porta i que sostenen la serra que esta serrant la muntanya.

Ens recomana una visita a l’Espluga de Francolí on hi ha moltes obres de Llucià Navarro i el museu de la vida rural recull un munt de pintures seves representant tots els oficis.

La pujada al campanar també ha estat molt interessant, veure el mecanisme vell del rellotge i pujar per l’escala de gat, ajudant-mos les unes a les altres, fins al replà on hi ha les campanes, que cadascuna porta gravat el nom de qui la va pagar. Un cop dalt del campanar, com les obertures són altes, ens hem anat enfilant a una escala de tisora per gaudir de la vista als quatre vents. Ha estat molt bonic. 

 

 

 

En Javier i en Jordi acaben dient que els grups de recerca difonem allò que ens estimem.