Als deu anys vaig llegir Las Aventuras de Tom Sawyer i em va agradar. A continuació vaig llegir Las aventuras de Huckleberry Finn i em va entusiasmar.
En aquell mateix instant vaig decidir ser nen i canviar-me el nom. Volia ser Huck i em feia dir Huck fins i tot a l’escola. Vaig convèncer a la meva millor amiga de que ella s’havia de dir Tom i no em va costar gaire, un cop li vaig haver explicat les fantàstiques aventures que correríem plegades.
Amb tossuderia escrivíem Tom i Huck a la casella on s’havia de posar el nom en els fulls d’examen. Les monges s’enfadaven moltíssim, intentaven que ho esborréssim sota l’amenaça de càstig, trucaven als nostres pares. Discutíem amb les monges raonant que ens havia arribat el moment de triar nosaltres els nostres veritables noms, doncs fins llavors, teníem uns noms imposats pels pares. Res. Érem independents i més fortes.
Si la idea va ser meva, perquè vaig triar ser Huck i no Tom, protagonista del primer llibre i personatge fonamental en el segon?
En Huck representava la llibertat, l’independència, la rebel·lió, l’absència de normes imposades – en el vestir, en els horaris, en el menjar, en la tria dels amics -, la voluntat. Tot el que jo vola ser. En Tom estava més reprimit i fins i tot tenia una núvia, la Becky, que l’imposava un cert comportament quan estava amb ella.
Els nostres Tom i Huck van morir a la tornada del viatge de fi d’EGB (uns tretze anys) a Mallorca. Vam coincidir en el vaixell amb els nois de La Salle Bonanova.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada