Somiant pas a pas

 

No només no s’ampliaria l’aeroport de Barcelona sinó que totes les forces polítiques havien acordat tancar-lo definitivament, ara que les cases, per fi, volaven. A canvi d’aquest tancament s’havia prohibit tenir més d’una casa; així amb tot lo que ja s’havia construït hi havia lloc per a tothom i ens estalviàvem el Pla de Ponent i altres destrosses. Tot el que no estava construït passava a ser zona protegida o bé d’usos agrícoles a fi que mai més hi hagués el perill de que governants sense escrúpols intentessin enriquir-se directa o indirectament amb l’urbanisme.

Les cases volaven de nit – jardí inclòs si n’hi havia - per no afectar visualment durant el dia i hi havia un límit al nombre de trasllats que es podien fer al llarg de l’any.

També hi havia un límit en el nombre d’habitatges per municipi, que no podia superar l’actual. Així no podia passar mai que mitja Catalunya volgués anar a la Cerdanya a tocar neu pel pont de desembre, col·lapsant el territori.

Hi havia una web interactiva on en temps real es podien veure els solars buits – com si fos un hotel – i es podien triar. No es podien fer reserves amb més de 48 d’hores d’antelació. La veritat és que la cosa funcionava força bé en línies generals, fins que de sobte a casa se’ns va espatllar el mecanisme diguem-ne “volador”.

Em llevo quan encara és fosc atès que tinc classes a les vuit, quan obro la porta perquè surti el Tro, davant hi tinc una selva. Del carrer Alp i de Begues no hi ha ni rastre. Tanco i torno a obrir, no fos cas que... i la selva segueix allí. Com aniré a donar classe a Castelldefels?

Faig temps esmorzant amb les persianes tancades. No vull veure que passa fora per si s’està arreglant sol el problema. Però és com tancar els ulls quan ets un infant pensant que allò que et feia por desapareix senzillament perquè ja no ho veus. El problema segueix allí. Igual que la selva. Això de que el temps tot ho arregla a mi mai m’ha funcionat.

Em dutxo i vesteixo amb les persianes tancades per si en cal una mica més, de temps. I sí, quan torno a obrir la porta ja no hi ha selva, ara hi ha un desert infinit de sorra blanca, que tampoc s’assembla en res a Begues. La claror del sol ja despunta per tant ara ja no bellugarem de lloc fins que no torni la nit. Envio un missatge als alumnes explicant que per causes alienes la classe d’avui serà online i em connecto al meet. Just abans de començar la classe torno a obrir la porta i ara som a una illa minúscula envoltats d’esculls de corall que trenquen les ones en blanca escuma. Acabada la classe, torno a mirar i crec que som per allà el Nepal i una estona després vora una glacera envoltats de pingüins.

Desperto al Joan i li demano si us plau que ho arregli. Tinc una confiança infinita en ell, és capaç d’arreglar qualsevol desgavell. Un altra cosa és quan decidirà fer-ho, que mai coincideix amb quan li demano, per no sé quina influència malsana de les pel·lícules del John Wayne que tant li agraden on un home demostra ser un veritable home si no surt esperitat a fer allò que li demana una dona. En aquest codi d’honor idiota un veritable home sempre dona un no com a primera resposta.

No falla, segueix fil per randa el manual quan contesta que no pateixi que ell ho arreglarà però que ara està molt ocupat pensant com recuperar el disc dur del primer portàtil que va tenir fa més de 30 anys, i que no sap quan podrà fer-ho, que tant pot trigar unes hores en posar-s’hi, com uns dies, com uns mesos. L’honor també l’impedeix concretar perquè si concreta tornarà a ser en les meves mans, ja que al més mínim retard jo podria retraure-li l’incompliment. Maleit manual del mascle mascle. Haurien de prohibir les pel·lícules del John Wayne. I penjar a qui va inventar això de l’honor. 

Encara recordo els sis mesos rentant la roba i els plats a ma perquè hi havia un embús i no ho podia arreglar cap professional perquè segur que espatllarien alguna cosa, I llavors érem set a casa i tot el dia traginàvem gibrells amb plats i roba amunt i avall; la font del jardí era l’únic lloc que no estava embussat. I tanmateix al final va haver de venir d'urgència el camió del tio Paco – he, he, mentre jo era a Dublin de congrés - i més tard en Sacaire. Això sí, l’honor virginalment intacte. Ma mare sempre deia que em faltava ma esquerra, a mi, que soc esquerrana! Però tenia raó, la frontera entre tenir ma esquerra i  manipular sempre l’he trobat difusa i no en sé gens ni mica, però és que tampoc en vull saber.  

D’una revolada he sortit a passejar – crec que per algun lloc dels Carpats - per escampar la boira i perquè em frustra no poder acomplir el que tenia previst. Avui en acabar les classes volia anar a Manresa a veure en Quim, la Carla i en Pere. Fins i tot havia preparat el dinar per tots quatre. Fa dies que no els veig i el petit canvia i s’espavila molt ràpid; no m’ho vull perdre.

Amb tant mala sort que, quan he tornat, la casa ja no hi era. El mòbil, la cartera, tot, era a casa. Potser no tornarem a coincidir mai més a l’espai-temps. Caminant trigaré un parell de mesos en arribar a Manresa. En Pere ja caminarà. Vaig picant a les portes de les cases que vaig trobant pel camí, no fos cas que n’hi hagi alguna que tingui programat anar cap al sud i em convidin a fer el viatge plegades. I sinó pas a pas.

  

(us asseguro que això és resumit el que vaig somiar fa tres dies, aquest somni conté moltes de les meves dèries, em vaig despertar rient perquè en un moment donat dins del somni, quan anava caminant ves a saber per on, vaig ser conscient de que tot ho estava somiant i magnificant i vaig pensar: estàs fatal Sílvia, com has pogut ficar tantes neures sense mesura dins un mateix somni? I em va agafar el riure que em va despertar)  

 

Quan l'aigua ens arribi als genolls

Es tan irresponsable i bestia la proposta política d’ampliació de l’aeroport i aberrants les declaracions del Sargatal, que no me’n sé avenir.

Només se m’acudeix resuminr el que estic aprenent llegint en Miguel Pajares sobre les solucions tecnològiques que "ens han de salvar". El recomano, es un llibre clar i didàctic.

I en acabar, alguns apunts sobre els pressupostos de carboni per a Catalunya fins el 2035 i la neutralitat de carboni pel 2050, segons l’estudi realitzat pel comitè d’experts sobre Canvi Climàtic (CECC) (abril 2025) que hauria de ser aprovat urgentment al Parlament i executat pel Govern, tal com marca la Llei Catalana de Canvi Climàtic.  Podeu trobar tota la informació a 

https://canviclimatic.gencat.cat/ca/ambits/el-comite-dexperts-sobre-canvi-climatic/

"Les grans empreses no parlen de reduir les seves emissions ni tenen cap pla de reducció d’emissions, el que diuen és que a partir del 2050 les seves emissions seran compensades emprant accions d’eliminació d’emissions." 

 

ANEM CONTAMINANT COM SEMPRE O ENCARA MÉS, I AL 2050 JA CANVIAREM

Els mateixos que durant anys han negat el canvi climàtic i els seus efectes, desprestigiant als científics, dipositen ara una fe absoluta en que la ciència i la tecnologia ens salvaran i que, per tant, no cal preocupar-se gaire. Mentien llavors - com ha quedat demostrat - i menteixen ara. Aquesta "fe" afavoreix que es vagi posposant l’eliminació gradual dels combustibles fòssils amb promeses que sempre són a una dècada de distància.

QUÈ PRODUEIX EL CANVI CLIMÀTIC

La lluita contra el canvi climàtic és la lluita per disminuir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH: diòxid de carboni CO₂, metà CH₄ i òxid nitrós N₂O) que augmenten la temperatura de l’atmosfera. Per agrupar totes les emissions en una mateixa mesura es parla del CO_2e (equivalent). En tot el món la crema de combustibles fòssils i els processos industrials són responsables del 65% del CO_2e; la desforestació, l’agricultura industrial de monocultius i pastures per ramaderia industrial i la pròpia ramaderia industrial són la segona causa i representen el 23% del CO_2e.

EN QUANT S’HAN DE REDUIR LES EMISSIONS

L’IPCC va concloure el 2018, que per no superar l’escalfament dels 1,5^o C, el 2030 les emissions s’han d’haver reduït un 45% (respecte les de 2010). I el 2050 les emissions netes han de ser zero.

El 2010 es van emetre 52 Gt de CO_2e (52 mil milions de tones), per tant al 2030 haurien de ser com a molt 28,6 Gt.

Però les emissions han seguit augmentant. El 2021 es van emetre 56,7 Gt. L’informe de l’ONU presentat a la COP27 el 2022, va assenyalar que el 2030, en comptes de reduir el 45%, estarem emetent un 10,6% més que el 2010.

QUÈ FAN ELS GOVERNS

Bàsicament dir una cosa i fer-ne un altra.

• 1992 Conveni Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic
• 1997 Protocol de Kyoto
• 2015 Acord de París

Cap pacte ha reduït el consum de combustibles fòssils, ni l’agricultura industrial ni la desforestació, ni el transport marítim, ni la producció d’acer i ciment....

• 2007 La UE proposa reduir les emissions un 20% pel 2020, respecte les que tenia el 1990. Ho aconsegueix l’any 2018 (principalment degut a la deslocalització d’empreses a altres països amb ma d’obra més barata i ambientalment més permissius). No es redueixen les emissions, es traslladen.

ARRIBA GRETA THUNBERG

• 2018-2019 arrel de les manifestacions impulsades pels joves, s'assumeixen compromisos i es doten de pressupost. S'aprova el ZERO NET (zero emissions netes) pel 2050.
• 2020 Pacte Verd Europeu: reduir les emissions un 55% pel 2030 (respecte les de 1990). Es defineixen els FONS NEXT GENERATION on una part important es dedica a la transició verda.
• 2021 mesures FIT FOR 55 (UE): a partir de 2035 no es poden fabricar cotxes de combustió, es gravarà el combustible al transport i l’aviació, el 40% de la generació d'electricitat ha de provenir de renovables, s’encarirà el preu del comerç d’emissions...Es crea l’aliança “fòrum de productors zero net” amb EUA, Canadà, Noruega, Aràbia Saudita i Qatar (sumen el 40% de la producció mundial de petroli i gas); els Emirats Àrabs Units es comprometen a les zero emissions netes el 2050...

Però mentre no arriba el 2050 tots segueixen incrementant les extraccions gràcies al fracking i al petroli d’alta mar.

COALICIONS EMPRESARIALS

Sorgeixen com a bolets per fer veure que es fa alguna cosa o bé quedar-se fons públics. Es deuen divertir un munt triant el nom.

• 1995 Nacions Unides crea el Consell Empresarial Mundial per al Desenvolupament Sostenible (200 empreses)
• 2000 Pacte Mundial (Global Compact) de l’ONU que obliga a les empreses a desenvolupament sostenible, drets humans, normes laborals, igualtat de gènere, medi ambient i lluita contra la corrupció (12.500 entitats de 160 països)
• 2004 Climate Group (impulsat per la fundació Rockefeller Brothers, IKEA, PepsiCo, Walmart, Bank of America i HSBC)
• 2013 B Team, creat per Virgin amb directius de PepsiCo, Mastercard, Dow Chemichal Company....
• 2014 We Mean Business amb British Telecom, Bank of America, Merrill Lynch, Ibedrola...
• 2014 Alliance CEO Climate Leaders integrada dins del Fòrum Econòmic Mundial
• 2015 Mission Innovation  (creada per la fundació del Bill Gates)
• 2015 Science based Targets amb més de 1000 empreses
• 2017 Global Optimism (agrupació d’empreses)
• 2019 Business Ambition for 1.5^oC, de la ONU
• 2019 The Climate Pledge (impulsada per Amazon, amb Acciona, IBM..)
• 2019 Aliança d’Ambició Climàtica
• 2020 Race to Zero
• 2021 Mission Possible Partnership
• Altres iniciatives similars: Countdown, RE100.....

·       En general aquests lobbies exigeixen als governs que es posin les piles i mantinguin els compromisos climàtics, es a dir, exigeixen que els governs assumeixin amb diners públics les despeses econòmiques dels canvis que han de fer les empreses.

ZERO EMISSIONS NETES PEL 2050 (NEUTRALITAT CLIMÀTICA)

La política del Zero Net ve impulsada per protegir el negoci, no el clima. 

Les grans empreses no parlen de reduir les seves emissions ni tenen cap pla de reducció d’emissions, el que diuen és que a partir del 2050 les seves emissions seran compensades emprant accions d’eliminació d’emissions.

Com es compensa el CO₂ o el metà escampat a l’atmosfera? En realitat de cap manera. Tot són enganyifes i invents per no haver de reduir el consum de combustibles fòssils.

 

SOLUCIONS I TECNOLOGIES PROPOSADES PER ARRIBAR AL ZERO NET

1. COMPRAR DRETS D’EMISSIÓ A EMPRESES QUE NO HAGIN ARRIBAT AL SEU LÍMIT. Només dir que el principal promotor del comerç mundial d’emissions és la IETA (Associació Internacional de Comerç d’Emissions) que té com a impulsors BP, Shell i Chevron (les corporacions que més contaminen).

a.  Hi ha una autoritat que fixa els drets o “bons” de carboni de cada empresa. Qualsevol que digui que farà una cosa per reduir emissions – com construir un parc eòlic, preservar un bosc, o millorar l’eficiència energètica d’edificis – pel sol fet de dir-ho ja pot obtenir bons de carboni que podrà vendre.

b. El 2022 la UE va fixar que els drets d’emissió deixin de ser gratuïts progressivament i també hi haurà un ajust fiscal en frontera. Això serà aplicable a partir de 2034!

c.  Per no pagar hi ha empreses que han traslladat la producció a països menys exigents que no imposen taxes.

d. Doble comptabilitat: el propietari d’un bosc en un país tropical fa un projecte de conservació i obté bons de carboni. El país ho compta com una reducció d’emissions. El propietari del bosc ven els seus bons a una empresa d’un altre país, que compta aquests crèdits com si hagués reduït les seves emissions, encara que continuï emetent lo mateix. Es compta doblement la reducció de carboni, quan en realitat no s’ha reduït absolutament res.

e. Números mal fets: si una empresa emet 100 tones de CO₂ cremant combustibles fòssils, i crea un parc de renovables que – si haguessin estat tèrmiques – haurien generat 100 tones de CO₂, diu que restant 100 (generats)-100 (estalviats) s’arriba a zero. Això és una enganyifa. El raonament és que s’haurien pogut generar 200 però gràcies a les renovables només s’emeten 100. El zero no surt enlloc. 

2.    EMISSIONS NEGATIVES: PLANTAR BOSCOS QUE ABSORBEIXIN EL CO₂. Les industries que volen emetre més CO₂ del que tenen permès, compren drets d’emissió finançant la conservació o expansió de boscos. Els propietaris dels boscos reben els diners, adquirint el compromís de que conservaran el bosc o plantaran més arbres. Un blanqueig a gran escala.

a.  Per eliminar la meitat de les gairebé 60 Gt de CO_2e que emetem anualment, s’hauria de plantar boscos nous a una superfície una mica més gran que la que ocupen avui totes les terres de cultiu del món. 

b.  No hi pot haver cap plantació de boscos que compensi la desforestació causada per l’agroindústria, la ramaderia industrial, els agrocombustibles i la industria de la fusta. L’any 2021 es van perdre 11,1 milions d’hectàrees de bosc tropical (42.000 camps de futbol diaris). Encara pitjor, la desforestació s’està accelerant.

c. Una arbreda recent plantada no substitueix un bosc natural ni en absorció de CO₂ ni en manteniment de la biodiversitat. En un bosc natural el sòl absorbeix tres vegades més CO₂ que les fulles, en canvi, en una arbreda el sòl gairebé no n’absorbeix. S’han de plantar arbres, sí, sense perdre terres de cultiu, però sobre tot s’ha d’aturar la desforestació.

d.  Hi ha multitud de casos on petrolieres arriben a acords amb països per plantar boscos nous (Total a la Republicà Democràtica del Congo, Netflix i Meta al nord de Kenya, etc.), i ho fan en zones on desplacen la població autòctona que ja tenia cura de la terra, i planten especies invasores per produir fusta o energia. Es a dir, compensació cap, és una explotació forestal disfressada d’acció climàtica. Shell arriba a dir que comprant la seva benzina conduïm sense emissions de carboni. 

3. INVENTAR UNA TECNOLOGIA QUE CAPTURI LES EMISSIONS DE L’ATMOSFERA. S’anomena CCS (Carbon Capture and Storage). Uns ventiladors gegants empenyen l’aire a través d’uns filtres on uns productes químics retenen el CO₂ i aquest s’emmagatzema enterrant-lo en dipòsits sota terra. Es fa tanta propaganda de que el CCS ho arreglarà tot, que això permet continuar depenent del petroli i el gas fins el 2100.

a.  La tècnica l’utilitzen sobre tot les petrolieres (agafant el CO₂ de les xemeneies industrials, que és més senzill que agafar-lo de l’atmosfera) des de fa més de 50 anys, ja que serveix per extraure més petroli: el CO₂ capturat es bombeja dins els pous empenyent el petroli que hi ha a llocs de difícil accés cap a la plataforma de perforació. Això rep el nom de Recuperació Millorada del Petroli (EOR) i les petrolieres ho estan venen com una acció climàtica pel fet de recollir CO₂ de l’atmosfera, quan en realitat posa a l’atmosfera quatre vegades més CO₂ que el recollit.

b.  S’ha creat el Global CCS Institute (governs i petrolieres) que promociona el CCS com un gran assoliment climàtic.

c.  Agafar-lo de l’atmosfera és una tecnologia caríssima i que encara no s’ha provat a escala comercial, i hi ha molts dubtes sobre el transport, injecció i emmagatzematge. Algunes empreses estan construint grans instal·lacions (des de 2021 i encara no acabades) però ja fa anys que venen crèdits de carboni a 1.000 € la tona de CO₂. Ja han dit que només capturaran si algú els hi paga bé per fer-ho, no deixa de ser un negoci empresarial: per la que “neteja” i per la que “es torna més verda”.

d.  El cost de recollir  una tona oscil·la entre els 134 i els 600 dòlars, segons diversos estudis. Suposant el preu més baix, recollir només una gigatona gastaria tot el pressupost anual de la UE (recordem que el 2023 vam enviar a l’atmosfera 57,4 Gt de CO_2e).

e.   L’empresa més gran (Carbon Capture Inc) espera ser capaç de capturar 5 tones cap a l’any 2030. De tones a gigatones hi ha un abisme!

f.   Dificultat i risc d’emmagatzemar el carboni sota terra.

g.  Les instal·lacions per capturar directament de l’aire no han reeixit i s’han cancel·lat o suspès. La UE va finançar 6 projectes de CCS amb un cost de 242 milions d’euros (2008 i 2017) i tots van fracassar.

h.  Les empreses també han dit que capturar el carboni de les seves xemeneies és molt car i que no pensen pagar elles.

i.  Bill Gates i Elon Musk són dos dels principals inversors en CCS. També les petrolieres com ExxonMobil, BP, Chevron, Repsol, etc (que a més ho fan emprant una gran quantitat de diners i subvencions públiques) pels seus projectes de CCS que els permeten augmentar l’extracció de petroli i gas. 

4.    EMBRUTAR L’ATMOSFERA PERQUÈ ARRIBI A LA TERRA MENYS RADIACIO SOLAR i es redueixi l’escalfament. La idea és fer arribar milions de tones de diòxid de sofre (SO₂) i aerosols a l’estratosfera on s’oxida i reacciona amb el vapor d’aigua, convertint-se en partícules d’àcid sulfúric que fan la funció de mirall i retornen a l’espai part de la radiació solar que es dirigeix a la Terra. És un efecte similar al d’algunes erupcions volcàniques.

a.  És una bestiesa que comporta molts efectes colaterals i riscos, pot canviar el patró de pluges entre altres.

b.  No és una solució, és un nyap ja que per sempre més hauríem d’anar embrutant l’atmosfera periòdicament.

c.  També s’ha plantejat escampar diamants polvoritzats que farien de mirall.

d.  Per sort de moment els governs dels països on es volien fer experiments de llançament, no ho han autoritzat (excepte un experiment amb globus que es va fer a Mèxic i que el govern va prohibir immediatament desprès).

5.    LA TECNOLOGIA DE L’HIDROGEN VERD. Consisteix en obtenir hidrogen net mitjançant l’electròlisi de l’aigua (separar l’oxigen de l’hidrogen). El procés necessita electricitat i aquesta hauria de venir de fonts renovables. Segons l’Agència Internacional de l’Energia, l’energia que proporciona l’hidrogen està per sota del 30% de l’energia emprada per produir-lo i transportar-lo. Més del 70% de l’energia es perd. No és gens eficient. I a més fan falta enormes camps de fotovoltaiques i eòliques per produir hidrogen.

a.  I com s’emmagatzema i transporta si és la molècula més petita que existeix a la natura? No serveixen els gasoductes de gas “natural”, ni els conductes que porten el gas a les llars ni els cremadors, travessaria les parets. Si l’hidrogen s’escapa a l’atmosfera contribueix a incrementar les concentracions de metà i ozó troposfèric que són gasos amb un fort efecte hivernacle.

b.  Les empreses gasistes han trobat una solució molt convenient per a elles: barrejar petites quantitats d’hidrogen (el 2%) amb el gas "natural". Així han rebatejat els gasoductes com la futura “xarxa troncal d’hidrogen d’Europa”, han obtingut permisos per construir-ne de nous i s’enduen una gran quantitat de fons públics associats a la transició energètica.

c.  El cotxe d’hidrogen gastaria cinc vegades més energia que l’elèctric de bateria. El primer tren amb hidrogen (Alemania 2023) es va cancel·lar en no sortir bé les proves. En canvi la UE hi aposta per reduir les emissions i a nivell mundial s’han creat lobbies de l’hidrogen que inclouen les grans corporacions petroleres i gasistes com Saudi Aramco, BP, Total i altres.

e.    La UE ha creat la Clean Hidrogen Alliance per gestionar quins són els projectes que han de rebre fons públics, i hi ha posat a la direcció a les empreses de gas. A la UE les despeses del sector de l’hidrogen en activitats de lobby (compra de voluntats polítiques) són de 75 milions d’euros a l’any (2023) i són les mes altes de tots els sectors econòmics.

f.   El lobby mundial Hydrogen Council i l’europeu Hydrogen Europe són en mans de FTI consulting, denunciada per crear falses organitzacions socials (pagada per Big Oil and Gas) a favor dels combustibles fòssils, així com altres lobbies per donar suport al fracking i a les perforacions a Alaska i a l’Àrtic.

Com podeu veure el panorama no és gens esperançador, ni els governs ni les empreses estan fent el que s’hauria de fer, forçar la progressiva eliminació dels combustibles fòssils. 

I A CATALUNYA?

Els pressupostos de carboni (abril 2025) detallen la quantitat màxima de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) que pot emetre cada sector econòmic a Catalunya per arribar a la neutralitat climàtica l’any 2050. A Catalunya hem de reduir les emissions un 70% en 10 anys (un 8% cada any). Estem lluny d’anar-ho fent i com més triguem en aprovar-ho més difícil serà complir-ho.

Evidentment, hem d’oblidar la construcció de macroprojectes urbanístics com el Pla de Ponent, o l’Hospitalet, i s'ha d'afavorir la rehabilitació d’habitatges i la millora de l’eficiència energètica, s’ha de reduir el turisme, i sota cap concepte s’ha d’ampliar l’aeroport ni el port. 

Les dues infografies resumeixen l’estudi realitzat pel Comitè d’Expertes sobre el Canvi Climàtic a Catalunya.

Però les propostes que està posant damunt la taula el govern de la Generalitat i els governs d'alguns consistoris van en contra del que és necessari fer.  Novament tot queda en les nostres mans i en la nostra capacitat de protesta així com en la nostra força als carrers, davant les institucions i a Europa.

Anàlisi dels residus a Begues, any 2023

 

 

“L’extracció, fabricació, transport, ús i eliminació de materials contribueixen en gran mesura a la triple crisi planetària: 1. El canvi climàtic, 2. La pèrdua de naturalesa i biodiversitat, 3. La contaminació i generació de residus”

Generalitat de Catalunya 2023

 

 Com cada any analitzem l’evolució dels residus municipals de Begues i fem una comparativa amb la mitjana de Catalunya, amb la resta de municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), i amb algun municipi que empra el Porta a Porta (PaP) i que té unes dimensions i tipologia d’habitatge similar a Begues.

A diferència d’altres anys, no hem vist cap noticia publicada al web municipal informant a la població de com ho vàrem fer. Considerem indispensable informar, ja que per millorar, el primer que cal és conèixer el que hem fet bé i el que no tant. Més encara quan enguany s’han aprovat unes taxes de recollida de residus que augmenten un 22.5%, i es preveu canviar tots els contenidors i, en alguns barris, posar contenidors intel·ligents.

Com es tracta d'un text llarg i amb moltes gràfiques, us emplaço a llegir-lo directament de l'enllaç. Hi ha aspectes bons: per tercer any hem millorat, reduint el volum total de residus, però tambè n'hi ha de dolents: fa més de 10 anys que estem si fa o no fa igual i som lluny de complir el que la Unió Europea ens demana.

https://drive.google.com/file/d/1i1kS0ncH9netTgid0lfn6rWLjxpTtsof/view?usp=sharing