Es tan irresponsable i bestia la proposta política d’ampliació de l’aeroport i aberrants les declaracions del Sargatal, que no me’n sé avenir.
Només se m’acudeix resuminr el que estic aprenent llegint en Miguel Pajares sobre les solucions tecnològiques que "ens han de salvar". El recomano, es un llibre clar i didàctic.
I en acabar, alguns apunts sobre els pressupostos de carboni per a Catalunya fins el 2035 i la neutralitat de carboni pel 2050, segons l’estudi realitzat pel comitè d’experts sobre Canvi Climàtic (CECC) (abril 2025) que hauria de ser aprovat urgentment al Parlament i executat pel Govern, tal com marca la Llei Catalana de Canvi Climàtic. Podeu trobar tota la informació a
"Les grans empreses no parlen de reduir les seves emissions ni tenen cap pla de reducció d’emissions, el que diuen és que a partir del 2050 les seves emissions seran compensades emprant accions d’eliminació d’emissions."
ANEM CONTAMINANT COM
SEMPRE O ENCARA MÉS, I AL 2050 JA CANVIAREM
Els mateixos que durant anys han negat el canvi climàtic i els seus efectes, desprestigiant als científics, dipositen ara una fe absoluta en que la ciència i la tecnologia ens salvaran i que, per tant, no cal preocupar-se gaire. Mentien llavors - com ha quedat demostrat - i menteixen ara. Aquesta "fe" afavoreix que es vagi posposant l’eliminació gradual dels combustibles fòssils amb promeses que sempre són a una dècada de distància.
QUÈ PRODUEIX EL CANVI CLIMÀTIC
La lluita contra el canvi climàtic és la lluita per disminuir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH: diòxid de carboni CO2, metà CH4 i òxid nitrós N2O) que augmenten la temperatura de l’atmosfera. Per agrupar totes les emissions en una mateixa mesura es parla del CO2e (equivalent). En tot el món la crema de combustibles fòssils i els processos industrials són responsables del 65% del CO2e; la desforestació, l’agricultura industrial de monocultius i pastures per ramaderia industrial i la pròpia ramaderia industrial són la segona causa i representen el 23% del CO2e.
EN QUANT S’HAN DE
REDUIR LES EMISSIONS
L’IPCC va concloure el 2018, que per no superar l’escalfament dels 1,5o C, el 2030 les emissions s’han d’haver reduït un 45% (respecte les de 2010). I el 2050 les emissions netes han de ser zero.
El 2010 es van emetre 52 Gt de CO2e (52 mil milions de tones), per tant al 2030 haurien de ser com a molt 28,6 Gt.
Però les emissions han
seguit augmentant. El 2021 es van emetre 56,7 Gt. L’informe de l’ONU presentat a la COP27 el 2022, va assenyalar que el
2030, en comptes de reduir el 45%, estarem emetent un 10,6% més que el 2010.
QUÈ FAN ELS
GOVERNS
Bàsicament dir una cosa i fer-ne un altra.
- 1992 Conveni Marc de Nacions Unides sobre el
Canvi Climàtic
- 1997 Protocol de Kyoto
- 2015 Acord de París
Cap pacte ha reduït
el consum de combustibles fòssils, ni l’agricultura industrial ni la
desforestació, ni el transport marítim, ni la producció d’acer i ciment....
- 2007 La UE proposa reduir les emissions un 20% pel 2020, respecte les que tenia el 1990. Ho aconsegueix l’any 2018 (principalment degut a la deslocalització d’empreses a altres països amb ma d’obra més barata i ambientalment més permissius). No es redueixen les emissions, es traslladen.
ARRIBA GRETA
THUNBERG
- 2018-2019 arrel de les manifestacions impulsades pels joves, s'assumeixen compromisos i es doten de pressupost. S'aprova el ZERO NET (zero emissions netes) pel 2050.
- 2020 Pacte Verd Europeu: reduir les emissions un 55% pel 2030 (respecte les de 1990). Es defineixen els FONS NEXT GENERATION on una part important es dedica a la transició verda.
- 2021 mesures FIT FOR 55 (UE): a partir de 2035 no es poden fabricar cotxes de combustió, es gravarà el combustible al transport i l’aviació, el 40% de la generació d'electricitat ha de provenir de renovables, s’encarirà el preu del comerç d’emissions...Es crea l’aliança “fòrum de productors zero net” amb EUA, Canadà, Noruega, Aràbia Saudita i Qatar (sumen el 40% de la producció mundial de petroli i gas); els Emirats Àrabs Units es comprometen a les zero emissions netes el 2050...
Però mentre no arriba el 2050 tots segueixen incrementant les extraccions gràcies al fracking i al petroli d’alta mar.
COALICIONS
EMPRESARIALS
Sorgeixen com a bolets per fer veure que es fa alguna cosa o bé quedar-se fons públics. Es deuen divertir un munt triant el nom.
- 1995 Nacions Unides crea el Consell
Empresarial Mundial per al Desenvolupament Sostenible (200 empreses)
- 2000 Pacte Mundial (Global Compact) de l’ONU
que obliga a les empreses a desenvolupament sostenible, drets humans,
normes laborals, igualtat de gènere, medi ambient i lluita contra la
corrupció (12.500 entitats de 160 països)
- 2004 Climate Group (impulsat per la fundació
Rockefeller Brothers, IKEA, PepsiCo, Walmart, Bank of America i HSBC)
- 2013 B Team, creat per Virgin amb directius de
PepsiCo, Mastercard, Dow Chemichal Company....
- 2014 We Mean Business amb British Telecom,
Bank of America, Merrill Lynch, Ibedrola...
- 2014 Alliance CEO Climate Leaders integrada
dins del Fòrum Econòmic Mundial
- 2015 Mission Innovation (creada per la
fundació del Bill Gates)
- 2015 Science based Targets amb més de 1000
empreses
- 2017 Global Optimism (agrupació d’empreses)
- 2019 Business Ambition for 1.5oC,
de la ONU
- 2019 The Climate Pledge (impulsada per Amazon,
amb Acciona, IBM..)
- 2019 Aliança d’Ambició Climàtica
- 2020 Race to Zero
- 2021 Mission Possible Partnership
- Altres iniciatives similars: Countdown,
RE100.....
· En general
aquests lobbies exigeixen als governs que es posin les piles i mantinguin els
compromisos climàtics, es a dir, exigeixen
que els governs assumeixin amb diners públics les despeses econòmiques dels
canvis que han de fer les empreses.
ZERO EMISSIONS
NETES PEL 2050 (NEUTRALITAT CLIMÀTICA)
La política del Zero Net ve impulsada per protegir el negoci, no el clima.
Les grans empreses no parlen de reduir les seves emissions ni tenen cap pla de reducció d’emissions, el que diuen és que a partir del 2050 les seves emissions seran compensades emprant accions d’eliminació d’emissions.
Com es compensa el CO2 o el metà escampat a l’atmosfera? En realitat de cap manera. Tot són enganyifes i invents per no haver de reduir el consum de combustibles fòssils.
SOLUCIONS I
TECNOLOGIES PROPOSADES PER ARRIBAR AL ZERO NET
1. COMPRAR DRETS D’EMISSIÓ A EMPRESES QUE NO HAGIN ARRIBAT AL SEU LÍMIT. Només dir que el principal promotor del comerç mundial d’emissions és la IETA (Associació Internacional de Comerç d’Emissions) que té com a impulsors BP, Shell i Chevron (les corporacions que més contaminen).
a. Hi ha una autoritat que fixa
els drets o “bons” de carboni de cada empresa. Qualsevol que digui que farà una
cosa per reduir emissions – com construir un parc eòlic, preservar un bosc, o
millorar l’eficiència energètica d’edificis – pel sol fet de dir-ho ja pot obtenir bons de
carboni que podrà vendre.
b. El 2022 la UE va fixar que
els drets d’emissió deixin de ser gratuïts progressivament i també hi haurà un
ajust fiscal en frontera. Això serà aplicable a partir de 2034!
c. Per no pagar hi ha empreses
que han traslladat la producció a països menys exigents que no imposen taxes.
d. Doble comptabilitat: el propietari d’un bosc en un país tropical fa un
projecte de conservació i obté bons de carboni. El país ho compta com una
reducció d’emissions. El propietari del bosc ven els seus bons a una empresa
d’un altre país, que compta aquests crèdits com si hagués reduït les seves
emissions, encara que continuï emetent lo mateix. Es compta doblement la
reducció de carboni, quan en realitat no s’ha reduït absolutament res.
e. Números mal fets: si una empresa emet 100 tones de CO2 cremant combustibles fòssils, i crea un parc de renovables que – si haguessin estat tèrmiques – haurien generat 100 tones de CO2, diu que restant 100 (generats)-100 (estalviats) s’arriba a zero. Això és una enganyifa. El raonament és que s’haurien pogut generar 200 però gràcies a les renovables només s’emeten 100. El zero no surt enlloc.
2. EMISSIONS NEGATIVES: PLANTAR BOSCOS QUE ABSORBEIXIN EL CO2. Les industries que volen emetre més CO2 del que tenen permès, compren drets d’emissió finançant la conservació o expansió de boscos. Els propietaris dels boscos reben els diners, adquirint el compromís de que conservaran el bosc o plantaran més arbres. Un blanqueig a gran escala.
a. Per eliminar la meitat de
les gairebé 60 Gt de CO2e que emetem anualment, s’hauria de
plantar boscos nous a una superfície una mica més gran que la que ocupen avui totes les terres de
cultiu del món.
b. No hi pot haver cap
plantació de boscos que compensi la desforestació causada per l’agroindústria,
la ramaderia industrial, els agrocombustibles i la industria de la fusta. L’any
2021 es van perdre 11,1 milions d’hectàrees de bosc tropical (42.000 camps de
futbol diaris). Encara pitjor, la desforestació s’està accelerant.
c. Una arbreda recent plantada
no substitueix un bosc natural ni en absorció de CO2 ni en
manteniment de la biodiversitat. En un bosc natural el sòl absorbeix tres
vegades més CO2 que les fulles, en canvi, en una arbreda el sòl gairebé no
n’absorbeix. S’han de plantar
arbres, sí, sense perdre terres de cultiu, però sobre tot s’ha d’aturar la
desforestació.
d. Hi ha multitud de casos on petrolieres arriben a acords amb països per plantar boscos nous (Total a la Republicà Democràtica del Congo, Netflix i Meta al nord de Kenya, etc.), i ho fan en zones on desplacen la població autòctona que ja tenia cura de la terra, i planten especies invasores per produir fusta o energia. Es a dir, compensació cap, és una explotació forestal disfressada d’acció climàtica. Shell arriba a dir que comprant la seva benzina conduïm sense emissions de carboni.
3. INVENTAR UNA TECNOLOGIA QUE CAPTURI LES EMISSIONS DE L’ATMOSFERA. S’anomena CCS (Carbon Capture and Storage). Uns ventiladors gegants empenyen l’aire a través d’uns filtres on uns productes químics retenen el CO2 i aquest s’emmagatzema enterrant-lo en dipòsits sota terra. Es fa tanta propaganda de que el CCS ho arreglarà tot, que això permet continuar depenent del petroli i el gas fins el 2100.
a. La tècnica l’utilitzen sobre
tot les petrolieres (agafant el CO2 de les xemeneies
industrials, que és més senzill que agafar-lo de l’atmosfera) des de fa
més de 50 anys, ja que serveix per extraure més petroli: el CO2 capturat es bombeja dins els pous empenyent el
petroli que hi ha a llocs de difícil accés cap a la plataforma de perforació.
Això rep el nom de Recuperació Millorada del Petroli (EOR) i les petrolieres ho estan venen com una acció
climàtica pel fet de recollir CO2 de l’atmosfera, quan en
realitat posa a l’atmosfera quatre vegades més CO2 que el
recollit.
b. S’ha creat el Global CCS
Institute (governs i petrolieres) que promociona el CCS com un gran assoliment
climàtic.
c. Agafar-lo de l’atmosfera és
una tecnologia caríssima i que encara no s’ha provat a escala comercial, i hi
ha molts dubtes sobre el transport, injecció i emmagatzematge. Algunes empreses
estan construint grans instal·lacions (des de 2021 i encara no acabades) però
ja fa anys que venen crèdits de carboni a 1.000 € la tona de CO2. Ja
han dit que només capturaran si algú els hi paga bé per fer-ho, no deixa de ser
un negoci empresarial: per la que “neteja” i per la que “es torna més verda”.
d. El cost de
recollir una tona oscil·la entre els 134 i els 600 dòlars, segons
diversos estudis. Suposant el preu més baix, recollir només una gigatona gastaria tot el pressupost
anual de la UE (recordem que
el 2023 vam enviar a l’atmosfera 57,4 Gt de CO2e).
e. L’empresa més gran (Carbon Capture Inc) espera ser capaç de capturar 5 tones cap a l’any 2030. De tones a gigatones hi ha un abisme!
f. Dificultat i risc d’emmagatzemar
el carboni sota terra.
g. Les instal·lacions per
capturar directament de l’aire no han reeixit i s’han cancel·lat o suspès. La
UE va finançar 6 projectes de CCS amb un cost de 242 milions d’euros (2008 i
2017) i tots van fracassar.
h. Les empreses també han dit
que capturar el carboni de les seves xemeneies és molt car i que no pensen
pagar elles.
i. Bill Gates i Elon Musk
són dos dels principals inversors en CCS. També les petrolieres com ExxonMobil,
BP, Chevron, Repsol, etc (que a més ho fan emprant una gran quantitat de diners
i subvencions públiques) pels seus projectes de CCS que els permeten augmentar
l’extracció de petroli i gas.
4. EMBRUTAR L’ATMOSFERA PERQUÈ ARRIBI A LA TERRA MENYS RADIACIO SOLAR i es redueixi l’escalfament. La idea és fer arribar milions de tones de diòxid de sofre (SO2) i aerosols a l’estratosfera on s’oxida i reacciona amb el vapor d’aigua, convertint-se en partícules d’àcid sulfúric que fan la funció de mirall i retornen a l’espai part de la radiació solar que es dirigeix a la Terra. És un efecte similar al d’algunes erupcions volcàniques.
a. És una bestiesa que comporta
molts efectes colaterals i riscos, pot canviar el patró de pluges entre altres.
b. No és una solució, és un
nyap ja que per sempre més hauríem d’anar embrutant l’atmosfera periòdicament.
c. També s’ha plantejat
escampar diamants polvoritzats que farien de mirall.
d. Per sort de moment els
governs dels països on es volien fer experiments de llançament, no ho han
autoritzat (excepte un experiment amb globus que es va fer a Mèxic i que el
govern va prohibir immediatament desprès).
5. LA TECNOLOGIA DE L’HIDROGEN VERD. Consisteix en obtenir hidrogen net mitjançant l’electròlisi de l’aigua (separar l’oxigen de l’hidrogen). El procés necessita electricitat i aquesta hauria de venir de fonts renovables. Segons l’Agència Internacional de l’Energia, l’energia que proporciona l’hidrogen està per sota del 30% de l’energia emprada per produir-lo i transportar-lo. Més del 70% de l’energia es perd. No és gens eficient. I a més fan falta enormes camps de fotovoltaiques i eòliques per produir hidrogen.
a. I com s’emmagatzema i transporta
si és la molècula més petita que existeix a la natura? No serveixen els gasoductes de gas
“natural”, ni els conductes que porten el gas a les llars ni els cremadors, travessaria les parets. Si l’hidrogen s’escapa a l’atmosfera
contribueix a incrementar les concentracions de metà i ozó troposfèric que són
gasos amb un fort efecte hivernacle.
b. Les empreses gasistes han
trobat una solució molt convenient per a elles: barrejar petites quantitats d’hidrogen (el 2%) amb el
gas "natural". Així han rebatejat
els gasoductes com la futura “xarxa troncal d’hidrogen d’Europa”, han obtingut permisos per construir-ne de nous i s’enduen una gran
quantitat de fons públics associats a la transició energètica.
c. El cotxe d’hidrogen gastaria cinc vegades més energia que l’elèctric de bateria. El primer tren amb hidrogen (Alemania 2023) es va cancel·lar en no sortir bé les proves. En canvi la UE hi aposta per reduir les emissions i a nivell mundial s’han creat lobbies de l’hidrogen que inclouen les grans corporacions petroleres i gasistes com Saudi Aramco, BP, Total i altres.
e. La UE ha creat la Clean Hidrogen Alliance per gestionar quins són els
projectes que han de rebre fons públics, i hi ha posat a la direcció a les empreses de gas. A la UE les despeses del sector
de l’hidrogen en activitats de lobby (compra de voluntats polítiques) són de 75
milions d’euros a l’any (2023) i són les mes altes de tots els sectors
econòmics.
f. El lobby mundial
Hydrogen Council i l’europeu Hydrogen Europe són en mans de FTI consulting,
denunciada per crear falses organitzacions socials (pagada per Big Oil and Gas)
a favor dels combustibles fòssils, així com altres lobbies per donar suport al
fracking i a les perforacions a Alaska i a l’Àrtic.
Com podeu veure el panorama no és gens
esperançador, ni els governs ni les empreses estan fent el que s’hauria de fer,
forçar la progressiva eliminació dels combustibles fòssils.
I A CATALUNYA?
Els pressupostos de carboni (abril 2025) detallen la quantitat màxima de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) que pot emetre cada sector econòmic a Catalunya per arribar a la neutralitat climàtica l’any 2050. A Catalunya hem de reduir les emissions un 70% en 10 anys (un 8% cada any). Estem lluny d’anar-ho fent i com més triguem en aprovar-ho més difícil serà complir-ho.
Evidentment, hem d’oblidar la construcció de macroprojectes urbanístics com el Pla de Ponent, o l’Hospitalet, i s'ha d'afavorir la rehabilitació d’habitatges i la millora de l’eficiència energètica, s’ha de reduir el turisme, i sota cap concepte s’ha d’ampliar l’aeroport ni el port.
Les dues infografies resumeixen l’estudi realitzat pel Comitè d’Expertes sobre el Canvi Climàtic a Catalunya.
Però les propostes que està posant damunt la taula el govern de la Generalitat i els governs d'alguns consistoris van en contra del que és necessari fer. Novament tot queda en les nostres mans i en la nostra capacitat de protesta així com en la nostra força als carrers, davant les institucions i a Europa.
