Descobreixen que no són de Begues

Des del bon rotllo, molt de “carinyu” i amb clau d’humor estiuenc i pre-Festa Major.

Recentment, centenars de beguetans han descobert que no són de Begues per mitjà d’un grup de Facebook anomenat “no ets de Begues si no…”.

En el grup es pengen tota mena de qüestions per definir si ets o no de Begues. A través d’aquestes preguntes, persones empadronades a Begues, algunes de les quals hi han nascut i viscut sempre, han descobert que no coneixien alguna de les respostes i, per tant , en realitat, no eren de Begues. Estan dessolats.

El grau de frustració és tan gran, que moltes d’aquestes persones, de cop i volta desarrelades e incapaces d’esdevenir beguetans purs, s’han tancat a casa seva i no s’atreveixen a sortir. Entre plors han desat a l’altell les samarretes de la Cucafera, els timbalers, els castellers, sóc de Begues, saltaxELA, cromo22, Nicaragua i altres.  Alguns, avergonyits, intenten fugir creuant el Garraf a peu i deixant enrere les seves pertinences, per viure anònimament en algun altra població que els faci un lloc.

Els que encara són beguetans, pateixen insomni i van pel carrer amb el cap cot guaitant el mòbil a tothora, no fos cas que algú introduís una nova pregunta, sense mala intenció, a la que no sabessin respondre.

El pànic s’escampa pels carrers mentre l’ajuntament mira de trobar respostes a la crisi.

Davant de l’emigració massiva, l’ajuntament, molt preocupat, ha dissenyat un fulletó anomenat “manual del beguetà” i en breu el distribuirà per totes les cases. També es preveu que demà mateix s’iniciï d’un taller presencial sobre el tema que clourà amb un petit examen tipus test on les preguntes errònies no descompten i amb tres comodins, que cas de ser superat donarà un carnet de beguetà sense data de caducitat i una samarreta identitària.

S’ha recuperat el cotxe amb l’altaveu, que circula tot el dia pels carrers al ritme de la “rumba beguetana”,  “els encantats” i l’himne del club de futbol.

S’han posat controls permanents a les sortides i entrades del poble i instal·lat càmeres en els camins més transitats a fi que no marxi ningú més.

També s’han posat tanques a la Penya del Moro i a les Agulles, no fos cas que algú en un rapte de desesperació vulgui estimbar-se, i s’han barrat els avencs i pous més importants. A tots aquells enxampats intentant fugir, que no son pocs, se’ls  acompanya fins al Centre Cívic, on al teatre Goula habilitat amb matalassos i flassades, equips de psicòlegs fan torns les 24 hores del dia per treballar en teràpies d’identitat i grupals, i es serveixen apats de senglar beguetà doncs diuen que va bé per recuperar la memòria.

Des de l’ajuntament s’ha confirmat que potser trigaran anys en recuperar les xifres del padró i que, malauradament, caldrà pujar els impostos de forma provisional als que queden. Com que no es tracta d’un fenomen aïllat doncs a moltes altres poblacions amb planes facebook similars els ha passat lo mateix, l’ajuntament ha iniciat una campanya de captació massiva dels que emigren d'altres poblacions, sota el nom “diguin el que diguin, ser de Begues, sí que es pot”.