Ahir
He
estat una llarga temporada sortint de casa sols per motius molt concrets.
Tinc
gairebé tot el que vull a l’ordinador. Em connecto i apareixen els amics que
també viuen dins la xarxa. I s’obre un mon inabastable de desconeguts per
explorar començant pels amics dels meus amics.
Un
cop m’he definit indicant les meves preferències en quant a música, cine,
llibres, i grups als que m’he subscrit, l’ordinador em suggereix com a
possibles nous contactes tots aquells amb qui hi ha coincidències. Intercanviem
missatges i pensaments curts de forma molt còmoda. Alguns d’ells son
prefabricats i tan sols he de dir que m’agraden. Automàticament quedo connectat
a tots els que també han manifestat que subscriuen aquella idea. Em fan regals
virtuals, trien dormir amb mi remotament, fins i tot tenir relacions sexuals,
rebo l’horòscop, les previsions del tarot, em conviden a fer enquestes,
participo de bromes i concursos, miro alguns dels vídeos que em recomanen,
participo en subhastes de sexe virtual, em diuen qui ha pensat en mi, a qui li
agrada la meva darrera entrada o la meva foto, qui esta molt enfadat, qui te
ganes de sexe, i un llarg etcètera que no s’acaba mai. Tinc més de 1000 amics i
encara que trigo temps, estic al dia de tot el que els passa.
M’atreu
aquesta finestra oberta a infinites possibilitats. Puc mantenir diverses
converses a l’hora, cosa que en directe seria impossible. Per descomptat tinc
una zona privada on m’enduc aquelles que veig que poden anar a més. Seducció
telemàtica. Amb nois no m’importa, però amb noies només inicio converses si
tenen la foto penjada i físicament m’atrauen.
Es
millor que sortir al carrer, al bar o a la plaça a veure qui trobo. De fet ara
sols hi vaig si ja he quedat amb algú que m’interessa i en qui veig
possibilitats de passar una bona nit. Inquietud que em ve de gust explorar.
Que
consti que a mi m’agrada sortir.....però és que ara és la hòstia, vaig al
carrer amb part de la feina feta.
I
els pocs cops que no és així, quan estic al bar o parlant a la plaça i veig
passar nois i noies desconeguts, sempre penso amb un punt de curiositat i
emoció: potser amb algun d’aquests hi he parlat des de l’ordinador i ara no el
reconec per la foto.
Es
cert que es perd força informació, no veig la cara ni les expressions del meu
interlocutor, no puc sentir els matisos de la seva veu, ni la seva entonació,
tret que ens passem al skype, cosa que habitualment no faig. Ni ells de mi.
Però qui ha dit que això és un inconvenient! En molts casos és una avantatge,
no m’interessa ser absolutament sincer, no m’interessa donar tantes dades. I com
diuen alguns, es pot interpretar com part del misteri de la seducció.
Avui
Però
des de avui tot ha canviat radicalment. Per fi m’he comprat la samarreta Net
Finder. L’evolució definitiva de les xarxes socials.
Surto
a passejar amb la meva samarreta Net Finder. Entro al bar i mentre prenc una
cervesa tranquil·lament escoltant la música o parlant amb algú, ella treballa
per mi. Admet dos modes: el col·laboratiu i el no col·laboratiu. Amb el segon
triga força més i gasta més bateria però és capaç de trobar més dades.
Abans
cercava amb la mirada alguna noia que m’atragués. I si veia la oportunitat de
parlar-hi em dirigia cap a ella i iniciàvem una conversa. Segons com
evolucionava l’intercanvi, valia la pena continuar o ràpidament decidia que era
millor no perdre el temps i aprofitar la nit buscant-ne un altra.
Ara
la meva samarreta fa el primer triatge. Amb el seu potent microprocessador i el
dispositiu de comunicacions sense fils detecta en primer lloc si la noia també
porta un dispositiu Net Finder. Si és així, son ells els que conversen a
distància i silenciosament comparant les nostres aficions i similituds a la
xarxa. I em retornen una puntuació de 0 a 100 indicant el percentatge de
coincidències. L’he programat perquè si el percentatge és superior al 30%
cerqui llavors informació sobre l’estat de la noia en les seves darreres
entrades: te parella, ha fet alguna referència a desig o preferències sexuals,
etc. Si m’agrada el que em diu, llavors Net Finder projecta en la meva
samarreta una de les imatges dels grups de música que ens agraden a tots dos.
Quan m’hi atanso vaig sobre segur. I estalvio força temps.
Si
no porta Net Finder però la noia m’interessa molt, el dispositiu posa en marxa
un petit analitzador d’imatges on compara la foto que acaba de fer de la noia
amb les fotos que hi ha a les xarxes socials (restringit l’àmbit a Barcelona i
rodalies i a una certa franja d’edat) fins que la troba. Llavors llegeix de la
seva plana la informació i comença a buscar coincidències amb la meva. Com que
a vegades triga molt, puc ajudar-la una mica atansant-me a la noia i
demanant-li com es diu. El micro detecta la seva resposta i afegint el nom a la
imatge és capaç de fer la cerca àgilment.
I
el millor, només entrar al bar cerca quantes noies porten Net Finder. Llavors les
nostres samarretes “es fan amigues” i em retorna projectada la llista i foto
d’aquelles amb les que tinc més possibilitats. Si en selecciono un parell,
llavors comença l’anàlisi detallat que he esmentat abans.
Tot
el que he explicat en l’àmbit d’un bar, funciona en qualsevol lloc, el carrer,
un cine, un concert, el metro. És realment fantàstic.
Net
Finder. Una samarreta de cotó, negra i anodina, sense cap indicador ni
preferència. Entre la tela porta
distribuïda el que anomenaré “la intel·ligència”: un microordinador, un petit
projector, bateria, càmera, micros i sensors i un element de transmissió/recepció
sense fils. Una veritable joia.
He
dissenyat acuradament el meu perfil a la xarxa, i les meves preferències, que
el primer cop havia entrat a corre-cuita. Sincerament, ho he fet a fi de
maximitzar les probabilitats d’èxit amb el tipus de noia que actualment
m’atreu. Potser no tot el que he escrit es cert, però com que ara per ara no
busco una relació gaire duradora, tampoc crec que hi hagi temps com per que
s’esbrini.
No
hi ha cap perill de que em contradigui, ja que Net Finder guarda en la seva
memòria la llista de noies amb les que ja m’he liat i amb quina configuració de
preferències ho vaig fer. Qui sap, potser en algun moment em convingui
recarregar-ne alguna.
Demà
Voldria
saber que he de fer. Quina merda d’informació he de posar a la meva plana per
que ella em faci cas. Cada cop que intento atansar-m’hi em diu que el seu Net
Finder no em posa a la seva llista de coincidències, i que entre ella i jo no
hi ha res en comú.
Porta
tancada. Porta barrada. Un cop de porta als nassos.
No
vol ni tan sols parlar amb mi. Diu que seria una pèrdua de temps. Si em donés
una oportunitat segur que ens podríem entendre. Primer son les persones que les
màquines li dic. Però res. Ni cas.
Vull
rebentar el seu Net Finder.
O
bé.
Ja
no tinc clar qui soc. M’he dispersat per la xarxa. He diluït la meva persona
amb tantes entrades ambigües. Acceptant un nombre tan gran d’amics i tan
diferents entre ells. M’agradaria saber qui soc.
He canviat tant de
preferències i de discurs darrerament, que ja no recordo ben bé quines son les
meves de debò.
Hauria
de fer un “reset” i definir-me de nou. Hauria d’haver guardat a Net Finder la
meva configuració base abans de començar a fer tants canvis.
Net Finder
La memòria....... els records...........la intel·ligència...........la persona...............la vida.
Encefalograma?
.............................. cada cop més pla.
