Cal un moviment solidari que faci que tots ens bolquem en aquesta terra i ajudem als que hi viuen a no passar-ho encara pitjor del que ja han passat. Omplim nosaltres les seves cases de turisme rural. Aquest estiu visiteu l’Alt Empordà!
Alt Empordà,
al llarg dels anys t’he vist cremar de costa a terra endins, de la muntanya fins a la plana, vesprades de cel rogent i tramuntana, plorant cendra, flairant com s’atansa l’olor més temuda, endinsats en la boira de fum que enterboleix tota mirada, la del foc que virulent tot ho arrasa.
No hi recordo cap foc que no hagués estat iniciat per causa humana.
Alt Empordà,
ha canviat el color de la teva terra màgica i feréstega en matisos que van del gris al negre. No per això deixaràs de ser bella als meus ulls i tornaré aquest any a fotografiar els teus racons, que sento meus, amb el mateix plaer. Els teus monestirs enlairats com Sant Pere de Rodes, o amagats com San Quirze de Colera, les aigües fosques de la costa a Llança i Port de la Selva, els dolmens i menhirs perduts enmig del bosc, els castells amagats com Requesens, el reflex dels cims al pantà de Boadella tot esperant la posta de sol dins l’aigua que dorm, les aigües fresques remuntant el riu mes amunt d’Albanyà, els pobles de pedra antiga emmurallats com Sant Llorenç de la Muga, la frescor de l’Albera, els capvespres guaitant les aus als aiguamolls, la font de pedra que degoteja incansable a la placeta de l’Espolla..... I tornaré a seure a la Sala, o la Concòrdia, d’Agullana, Darnius i Massanet de Cabrenys, desprès d’una bona passejada en bicicleta per prendre un gelat o una canya. Fruiré de la teva cuina, dels vins, de les festes majors, i de tot allò que sempre he fet, any rere any. I descobriré algun indret nou que passarà a la llista, cada cop més llarga, dels racons als que cada any he de tornar.
Alt Empordà,
he llegit crides a replantar els teus boscos i moviments solidaris de gran ressò. M’alegra que la gent no hagi estat indiferent a la teva desgràcia. Però d’altres focs he après que no cal, ets una terra sàvia i l’alzina surera tornarà a rebrotar a voltes verda i a voltes platejada, enmig de la cendra.
El que sí que em dol es veure gent que fuig de tu ara que més ho necessites, es cancel·len reserves d’hotel, sobre tot de turisme rural i càmpings. No ho entenc. Es quan millor lliçó podem aprendre i podem ensenyar als nostres companys, amics, fills, a respectar la natura, a comprovar la devastació que produeix la insensibilitat envers ella. A pensar sempre en les conseqüències de les nostres accions, un acte tan banal e irreflexiu com llençar una burilla encesa pot acabar amb vides humanes, bestia, i amb el mitjà de vida dels seus habitants.
Justament ara hauria de ser obligatori visitar l’Alt Empordà per no oblidar mai.
Jo hi serè tot l’Agost, si algú vol venir a visitar-me, estaré encantada de compartir alguns d’aquests racons.
